Obrir-se al bosc

Obrir-se al bosc, La Plana de Canet d'Adri, agost de 2020

“OBRIR-SE AL BOSC”

Masia La Plana, Canet d’Adri, 9 d’agost de 2020.

Pròleg

< Tremolant i altiu, em rendeixo a la muntanya.
Ella, hieràtica. Hi vull veure comprensió.
És amb tu amb qui vull dansar! Tu com a mestra, jo com a deixeble, seriosament juganer. Ara veig que em vas acollir, i jo no ho sabia.
Afilada motoserra a la mà, què faig?
Que ens podríem trobar? Jo ho voldria. Et demano el pròxim ball.

La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc), que és del meu interès, va evolucionant poc a poc de gesti­ onar per obtindre els màxims recursos per les persones, a concepcions més sostenibles on veure el bosc com un sistema viu, interconnectat, amb diversitat de recursos no necessàriament materials, con­ solidació del carboni, biodiversitat, valors paisatgístics, terapèutics, etc, per millorar la societat. Proposo anar per aquí… i una mica més: les zones selvàtiques com a company de camí, en una rela­ ció recíproca, i no necessàriament inferior a l’espècie humana.

És en l’àmbit artístic a on aquesta proposta troba més comprensió i acolliment. El ball està demanat i resto a l’expectativa.

«Obrir-se al Bosc» és una trobada entre amics i companys que potser van per camins similars, cadas­ cú el seu, i s’atreveixen a intentar explorar, sense prejudicis les possibles sinergies persones-boscos.

L’idea va néixer d’en Lluís Xifra, que va proposar una trobada creativa a la desembocadura del Ter, en­ tre deixalles del Glòria. Després ho va ressituar al bosc de Canet. Amb el suport eficient i discret de la Bel, la trobada es va anar consolidant amb la il·lusió contagiosa de l’Albert i l’Esther, i després… >

Joan Mirandes

– L’artista i escultor Joan Mirandes, resident a La Plana de Canet d’Adri, ha convidat a 11 artistes, companyes i companys que comparteixen amb ell la seva passió per l’Art de la Terra. Una trobada al bosc de Canet per anar explorant possibles relacions persona-natura des de l’observació i la creativitat.

Els artistes participants han estat: Cesc Bretones, Joan Cantal Coll, Marta Culla, Jaume Font Barceló, Tate Lucena, Bel Vilà, Gemma Llopart, Júlia Martínez, Albert Riera i Fanlo, Esther Roca Vila «Ívida Cynara», Manel Simón Vallmajor i Lluís Xifra.
Sense oblidar el mateix amfitrió, en Joan Mirandes, que ens ha obert les portes de la seva obra, la seva constància, la particular relació amb al bosc i tot l’entorn de La Plana.


01- “SER AQUÀTIC …“

Autor: Cesc Bretones

Concert de Bols Tibetans a la riera del Rissec amb el so de l’aigua en moviment, en una immersió profunda amb l’espai i el moment.

Les vibracions musicals dels bols guarden una estreta sintonia amb l’aigua, i el nostre cos és 70% aigua, també el bosc és aigua i les rieres en són les artèries. Un simple principi de ressonància i de capacitat d’una freqüència de modificar-ne una altra, que ens ajuda a establir una vibració saludable en el nostre organisme, desenvolupar la concentració, la meditació, la consciencia i la particular creativitat de cadascú.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Imatge de Lluís Camargo


02- “MIRADES DEL BOSC“

Autor: Joan Cantal Coll

< El bosc és pels humans sinònim de quietud, inconscients de que hi passen moltes coses, moltes d’elles desapercebudes per nosaltres, per no ser ja el nostre hàbitat natural des de fa mil·lennis. L’home, igual que el seu gran amic, ja no és part del bosc i de l’hàbitat salvatge, però ens hi atrau la nostra herència genètica, encara en volem formar part, inconscients de que en som uns estranys.

Els animals del bosc s’amaguen perquè han après a témer l’home, tot i que d’altres més petits i atrevits ens veuen com una oportunitat.

La meva obra visualitza el que ja no som capaços de veure, les mirades d’aquests animals, representat amb els seus ulls a les pedres del «Rissec»; emprant una tècnica igual d’efímera com el carbó i la fricció entre pedres; igual d’intensa i d’efímera com la representació a la meva pell dels que m’han vist com una oportunitat.>

Joan Cantal

Imatge de Joan Cantal


03- “BOSC INQUIET” (Art Natura Mapping)

Autor: Joan Cantal Coll

< Al bosc no tot és el que sembla, és inquiet, idíl·lic, cruel, misteriós i encantat. El bosc prospera amb l’aigua que porta la tempesta; l’aigua és fecunditzadora i regeneradora de la natura, com les mítiques dones d’aigua que volen esmunyides pels rierols i escorrenties.>

3

Imatge de Joan Cantal


04- “ARRELS AL RIU”

Autora: Marta Culla Prades

< Arrels al riu, allí esperen tossudes l’aigua de pluja en abundància, l’aigua i l’energia que tot el bosc compartirà, és un bosc solidari, és un bosc viu, inquiet, un bosc com jo.>

4

Imatge de Marta Culla


05- “DE RETORN AL BOSC I MOSAIC AL DESCOBERT”

Autor: Jaume Font, “Fontjaume”

< Veig una clariana que dóna llum a un clot de sorra a prop del torrent del Rissec.
Em planto al mig i giro el cap al voltant, deixo les meves petjades a la sorra i començo a recollir materials d’aquí i més avall, des de la costa de Llevant, la mar ho havia abocat en el darrer temporal (del Glòria) fins materials de sota el terra de Santa Susanna, desenterrat com jo mateix els trobo.

El torrent m’ha fet de coixí per abocar-hi els materials, de més densos a més lleugers, en cercles concèntrics disposats fins les fulles amb les sorres sota els vostres peus.
Una ona ho ha deixat i una altra s’ho emportarà.

L’home és referent més, dins la natura i transportador de memòria com l’aigua que arrossega els materials dipositats en aquest modest clot a la intempèrie, poden mostrar una ofrena o ritual de nosaltres que formen part dels mateixos elements.>

5

Imatge de Lluís Camargo


06- “ELS TEMPS DEL BOSC”

Autora: Tate Lucena

< La vida m’ha regalat el privilegi de ser testimoni d’un curt fragment de la seva història.
Ho mesuro amb els meus sentits de mortal. I de vegades comparteixo amb altres éssers, mirades que no tenen ulls. Però que sento molt presents.

Al bosc, a la riera…
Quan l’instant és efímer i alhora etern.

Aquesta intervenció ja forma part d’aquest bosc, amb el que comparteix matèria i moment. Així acompleix la seva funció, de portadora d’aquest missatge d’amor que és la vida.
Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible.>

6

Imatge de Lluís Camargo


07- “AQUÍ SOM”

– Cercle aeri de canyes – Niu arrecerat (còdols)

Autora: Bel Vilà

< Tornar al bosc és tornar a casa, a la calma a ser natura. L’entramat boscà pot ser refugi, niu, escola, bany de sensacions, racó d’inspiració, per recuperar l’origen i el camí de la tribu i resintonitzar amb allò que som.>

7

Imatge d’Albert Riera

8

Imatge de Lluís Camargo


08- “DEL BUIT CAP A L’HARMONIA”

Autora: Gemma Llopart

< Quan m’endinso en el bosc, deixo enrere la meva vida quotidiana, a voltes plena d’estructures rígides que sovint, en comptes de donar-me ordre i seguretat, m’empresona, i a voltes caòtica i plena de desordres, on m’estresso i perdo el rumb.
El bosc, sense ni adonar-me, m’inspira silenci, la ment s’aquieta, em queda buida, connecto amb la meva essència, que em permet retrobar l’harmonia en el camí.>
9

Imatge de Lluís Camargo


09- “Encuentros”

Autora: Júlia Martínez

< El bosc en solitari silenci et convida a parar atenció, a tenir una connexió íntima amb els seus elements vegetals i minerals.
La meva obra no ha estat preconcebuda. Mentre caminàvem visitant l’espai he vist una enfiladissa, com una verda cascada viva, enmig de la riera, i m’he volgut centrar en aquest petit detall per donar-li rellevància. Les mans han operat instintivament, buscant un cert equilibri espacial, formal, direccional. Així, he començat per delimitar la terra que acull la suau caiguda de les fulles amb pedres disposades en el·lipse. Després he trobat unes llargues branques amb les quals he volgut crear un portal. Enlairant-les al cel m’han semblat un símbol de victòria, de força. Finalment he volgut compensar el protagonisme de la gran pedra horitzontal que respira al centre amb uns fràgils elements traspassats pel temps: unes fines arrels, uns fruits, branquetes… La pedra nua em demanava quelcom: ha estat la pedra rectangular que, en posar-la, m’ha fet recordar la pel·lícula 2001 Odissea en l’espai de Stanley Kubrick. L’obra s’ha revelat ella mateixa. >

10

Imatge de Lluís Camargo


10- “ELS NIUS DE LA PAU”

Autor: Albert Riera i Fanlo

< Una actuació integrada a l’entorn amb l’afany de que sigui acabada per la natura. A dia d’avui només són uns forats a un talús, amb l’esperança de que diverses espècies d’ocells els converteixin en la seva llar. Tot plegat, unit subtilment per unes línies, que sobrepassen els límits dels punts, gratades a la paret, formant el símbol de la pau, barrejant el sentit de l’obra amb un desig universal. >
11

Imatge Marta Culla


11- “TRANSMUDACIÓ” (Instal·lació viva)

Tècnica: espart teixit amb agulla i fil. Tenyit amb terres naturals i cúrcuma. Cos humà, argila i flors

seques naturals.

Autora: Esther Roca Vila (Ívida Cynara)

< Espai per la transmutació humana. Reconnectant amb els elements de la terra.

Fila l’eruga un capoll de seda per morir-hi a dins i encarar una nova forma de ser, canvia la serp la seva pell, mor el dia cada nit, mor la nit cada dia. Amb equilibri trobo en l’espai, punts de subjecció, per teixir un capoll on arraulir en mi allò que vol ser trasmudat. Un capoll que inspiri a les fades i a les nimfes a venir amb la seva màgia. Així em preparo per entrar-hi i em fonc invocant a la naturalesa, per rendir-me a la llum del tot, em preparo per morir des de la intenció de ressorgir-ne trasmudada, com a animal reneixedor que sóc.

“Com a humans vivim en constant transformació. Infinites morts ens criden per seguir l’evolució vital de la nostra ànima i així transcendir allò que no cal portar a sobre o a dins.

Aquesta peça és un simbolisme fet matèria de tants espais de mort i resurrecció que ens trobem transitant en una sola vida. És un acte d’agraïment i respecte solemne per a totes aquelles persones que reneixen de les morts cada dia, que surten del pou i transcendeixen situacions personals i col·lectives.

En tots està la valentia de passar-hi, és un acte evolucionador innat de l’espècie. Estat, vivència que serveix per netejar-nos, per recordar, per sanar, per ampliar la consciència i caminar més a prop dels elements vius i els cicles naturals que hi ha arreu.

Jo sóc la resurrecció i la vida. I tu també. I l’espai per passar-hi, pot ser tant bonic, màgic i especial com tu vulguis.” >
12

Imatge de Lluís Camargo


12- “BUSCANT L’EQUILIBRI”

Autor: Manel Simón Vallmajor.

< Els humans hem transformat el nostre entorn en un espai desequilibrat i massa sovint tòxic per a nosaltres mateixos i per moltes altres formes de vida. Buscar els equilibris perduts ens porta a recuperar les formes simples de les construccions de pedra seca. Infinits volums atzarosos poden formar infinits arcs efímers a on cada pedra és un llibre escrit en una llengua oblidada. >

13

Imatges de Lluís Camargo


13- “TRÀNSITS”

Autor: Lluís Xifra

Figures que comencen per l’artista com un joc d’equilibris amb pedres, inconscient fins fa poc que allò porta el segell d’Art Natura; és un joc de formes abstractes com les mateixes pedres que suggereixen figures reals o imaginàries. Figures en fràgil equilibri, però al mateix temps ben arrelades a la terra. Com el mateix Miró, troba, recull i crea el seu món somiat; un compendi de forces, assemblatges, color, natura i l’ombra del ceramista.

14

Imatge d’Albert Riera


COMIAT

< Des dels que s’enfilen, valents, per parets verticals, gravant símbols inacabats, fins les que s’enrosquen dins les entranyes fent intuir els orígens…
Passant pels teixits en equilibri harmònic, sota la mirada acústica, cap al retorn al mar.

Gràcies a tots!!!

No ja la qualitat de les vostres obres, sinó la de la vostra atenció, respecte i presència; ballant alegres amb els aires, incomprensiblement misteriosos del bosc.>

Joan Mirandes

Joan Cantal (Narrador-observador)
Canet d’Adri – agost de 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s